dissabte, 28 de juliol del 2007

De fronteres, de murs que (es clar) separen, de paradoxes, i d'altres blasfèmies que, valgui la redundància, no es poden esborrar ni enderrocar



prismes

Les nostres limitacions
ens defineixen.

Els nostres límits
ens difuminen.


Un somriure de punta fina

dilluns, 16 de juliol del 2007

De peixos que es mosseguen la cua, de la pastanaga de l'ase, de papers mullats, i d'altres espirals de periodicitat més o menys variable



Tatiana-Trino

Quan més s’afanya
a allunyar un dilluns,
abans li arriba el següent.


Un somriure per empaitar

dijous, 12 de juliol del 2007

De qui es consola perquè vol, de qui no ho fa perquè no vol, i de com n'és de temptador el pensar que un cop fora, els genis no tornen a la llàntia



Tiza

De tant mirar les coses
d’una manera diferent,
va aprendre a veure’ls-hi.


Un somriure amb perspectiva

dijous, 5 de juliol del 2007

Racons (I)



Carlos Marques

Quan no sap on fugir
li agrada venir a seure aquí
[lluny de les gàrgoles]
a perdre la fe en la humanitat.


Un somriure amagat

dimarts, 3 de juliol del 2007

De la lacidesa (i la lucidesa)



contigo

Com si l’única meta
fos sobreviure,
es limita a anar
esquivant el destí.


Un somriure marcat