Alone in the rain?

Quimèrics rampells de tendresa
passen de puntetes pel meu cap
i esclaten en rialles ploraneres.

És la nostàlgia...

Un somriure a qui no espanta el camí al seu davant

Diferències, coincidències, diferències

"Enamorar-se és estimar les coincidències,
i estimar, enamorar-se de les diferències"
(Trobat)

Un somriure igual, un somriure diferent

colors, colors, colors

Fer les coses amb seny... i pintar-les de tant en tant de bogeria...

Un somriure contradictori

Bestioles i bestiotes

"Agathidium bushi", "agathidium cheneyi" i "agathidium rumsfeldi"...

A Quentin Wheeler i Kelly B Miller, de la Universitat de Cornell,no se'ls ha acudit cap millor manera d'homenatjar els seus polítics preferits, que posar el seu nom a tres noves espècies d'escarabat.
...I a mi també se m'ha acudit inventar-me noms per altres insectes...


Un somriure trapella, que fa volar la imaginació

Va, matem-ho!

Que desconsiderada!!
És que ningú t'havia ensenyat mai que abans de deixar entrar
s'ha de deixar sortir?

Un somriure que tanca una porta (per obrir la balconada)

Rosa, Rosae

Tu encara no ho saps.
I no te l'esperes.
Però la meva, aquest any...
Ja la tens segura.

Un somriure galant

For all the troubles...

Un somriure indescriptible

Estudi de l'Estúpidesa Humana

"Le culte de l’incompetence", d'Émile Faguet;
"L’homme stupide", de Charles Richet;
"The Story of Stupidity", de James F. Welles;
"Az embéri butaság kulturtörténet"(La historia de l'estupidesa humana), de István Ráth-Vegh;

Ens n'estem sortint!!!


Un somriure que vol pensar que "no-nosaltres-no-som-d-eixe-món"

Escape

"Estic fart del lirisme mesurat
Del lirisme bon minyó
Del lirisme funcionari públic amb llibre d'entrada expedient protocol i manifestacions d'estima al sr. director
Estic fart del lirisme que es detura i va a aclarir en el diccionari l'encuny vernacle d'un mot.
A baix els puristes
Totes les paraules sobretot els barbarismes universals
Totes les construccions sobretot les sintaxis d'excepció
Tots els ritmes sobretot els innumerables
Estic fart del lirisme festejador
Polític
Raquític
Sifilític
De tot lirisme que capitula davant qualsevol cosa que estigui fora d'ell mateix.
D'altra banda no és lirisme
Serà comptabilitat taula de cosinus secretari de l'amant exemplar amb cent models de cartes i cent maneres d'agradar a les dones, etc.
M'estimo més el lirisme dels bojos
El lirisme dels borratxos
El lirisme difícil i punyent dels borratxos
El lirisme dels "clowns" de Shakespeare
-No vull saber res del lirisme que no és alliberament."

La lletra... del brasiler Manuel Bandeira , que fa vuitanta anys ja feia "manifestos imparables".

Un somriure que no pretén descobrir la sopa d'all

.

"Cap estel no s'atansa. El món és només estreta galeria d'una mina,
il.luminada per la nit, on de vegades punts d'estracció esqueixen horitzons sobtats de claror blava: cercle de foc de làmpades esfèriques, teulades, xemeneies, fumejant, rajant... només uns segons...
I tot negre altre cop. Com si anéssim al budellam de la nit per fer-hi el torn."

La lletra, d'Ernst Stadler

Un somriure amb alts... i baixos

El paradís a queixalades

Jo mai hagués perdut el paradís per una poma.
Posats a caure en temptacions,
la meva, hagués valgut la pena.

Una queixalada de somriure

De paraules, de colors

"A la casa de las palabras acudían los poetas. Las palabras, guardadas en viejos frascos de cristal, esperaban a los poetas y se les ofrecían, locas de ganas de ser elegidas: ellas rogaban a los poetas que las miraran, que las olieran, que las tocaran, que las lamieran. Los poetas abrían los frascos, probaban palabras con el dedo y entonces se relamían o fruncían la nariz. Los poetas andaban en busca de palabras que no conocían, y también buscaban palabras que conocían y habían perdido.
En la casa de las palabras había una mesa de los colores. En grandes fuentes se ofrecían los colores y cada poeta se servía del color que le hacía falta: amarillo limón o amarillo sol, azul de mar o de humo, rojo lacre, rojo sangre, rojo vino…"
(Eduardo Galeano “La casa de las palabras”. --El libro de los abrazos)

Un somriure inspirat

..............................................................................

Ho reconec. Fins i tot jo, de tant en tant,
necessito que em facin sentir una mica especial.

Un somriure diferent

Records

Quants records, jutjats absurds,
ens parlen en va de confidències
d'aquell temps, ara distant,
en què somreia per coses que avui m'irriten,
quan em sentia un heroi, un triomfador,
més segur del que era, del que aparentava ser...

Un somriure evocador d'uns temps no tan llunyanys, no tan llunyans...

Baby it's cold outside

"I really can't stay - Baby it's cold outside
I've got to go away - Baby it's cold outside
This evening has been - Been hoping that you'd drop in
So very nice - I'll hold your hands, they're just like ice

Ahh, but it's cold outside
Baby it's cold outside
Brr its cold….
It's cold out there
Cant you stay awhile longer baby
Well…..I really shouldn't...alright
Make it worth your while baby
Ahh, do that again…."

Un somriure d'enlloc com a casa

.

"There's a daisy... I would give you some violets, but they withered all when my father died"

Cada cop tinc més clar que les persones moren de la mateixa manera que viuen.
Ofèlia, segons Shakespeare, ho va fer confosa, sola i incompresa...
Jo?...
No crec que sigui moment de pensar-hi, encara... millor m'espero a ser feliç.

Un somriure que no vol semblar excessivament catastrofista

Sóc així

Ho reconec, sóc pretensiós i arrogant.
I què?
Á més a més... que aixequi el dit qui estigui lliure de culpa.

Un somriure de gua blanc

Un desig! ràpid!

Ho reconec, sóc d'aquells que no poden evitar
demanar un desig cada cop que veuen un estel fugaç.
Només per si de cas...

Un somriure ingenu

..

Sense voler, he pensat en la meva vida ...

Un somriure que val més que mil paraules

.

"-M'agrades, ja ho saps, m'atreus, i ets una gran amiga, però tinc por de fer-te mal.
Ella hauria volgut interrompre'l:
-Allò de fa un any, allò em va fer mal, no tu, no ara, no això, acaricia'm, no parlis.
Però ell no deturava les paraules:
-Haig de ser honest amb tu, no sé si em puc enamorar, no ho sé encara.
I ella li responia només amb els ulls:
-No importa, jo tampoc ho sé, no espero res de tu tret d'aquest instant que m'arrossega cap a la sortida de la boca del llop.
I ell, ja enretirat del tot del cos d'ella, amb la prudència aferrissada als ulls, continuava justificant el sobtat distanciament ...
(...)
-T'ho prego, no tinguis por de fer-me mal"

Un amic es mostra (potser) excessivament prudent amb una amiga a "El tacte de l'ametlla" de Cèlia Sànchez-Mústich.

Un somriure que malda per tornar a ser agosarat

Multitud, solitud

"No tot el món pot prendre un bany de multitud: gaudir de la gentada és un art; i solament pot fer un tiberi de vitalitat, a carrec del gènere humà, aquell a qui una fada infongué en el seu bressol el gust de la disfressa i la màscara(...)"

L'opinió... de Baudelaire

Un somriure menys solitari del que es podria esperar

Ferida oberta

"Sota la cruel dolçor de la carn, l'esperit d'Arnau gemegava:
<<¿per què no m'ha de mirar a mi d'aquesta manera?>> La noia devia sentir l'esguard d'ell; perquè es va girar, va somriure. Arnau, tot comprovant la indiferència del somrís va quedar-se mirant, com fascinat, les dents humides que el somrís descobria. Ella li va posar la mà al genoll. A poc a poc, amb un esforç a cada moviment, Arnau va posar la mà sobre la d'ella.
(...)
Arnau romangué una estona en un silenci desconsolat on tanmateix fruïa intensament amb la contemplació propera del rostre de Ramona. Amb una cautela infinita, com si temés de fer fugir un ocell esveradís, va acostar la mà al braç nu de la noia. Per les puntes dels dits, al contacte d'aquella carn d'una tebiesa tan jove, un nou doll de dolçor punyent va abocar-se a dilatar-li els sentits. El minyó va tornar a parlar, amb una veu que un tremolor creixent trencava:
-Vull passar aquesta nit amb tu, Ramona, no te'n penediràs.
La noia li va adreçar un esguard mofeta.
-Vols dir?"

L'Arnau sent una passió irresistible per la Ramona a "Una mena d'amor", de Cèsar August Jordana considerada la primera novel.la eròtica catalana (1931)

Un somriure exaltador de la febre creadora

"Incauta en aventures d'amor, i ofuscada per la luxúria que havia aconseguit despertar-li la bellesa masculina d'aquell home, amb tot i els intencionats desdenys que n'havia rebut durant un any, fins llavors no havia pogut dar-se totalment per vençúda. Confiada en els atractius que tant li havia ponderat aquell galant en seduir-la, mai no havia perdut l'esperança de tornar a fer-se'l seu si la sort l'afavoria amb una hora més d'intimitat"

"Pilar Prim" és una dama vidua, jove i bella, que en ploma de "Narcís Oller" cerca refugi en un amor incert.

Un somriure, somriure